Paper d'informació sobre arts culturals de l'Ota Ward "ART bee HIVE" vol.19 + abella!

Emès el 2024/7/1

vol.19 Número d’estiu

El document d'informació sobre arts culturals d'Ota Ward "ART bee HIVE" és un document d'informació trimestral que conté informació sobre la cultura i les arts locals, publicat recentment per l'Associació de Promoció Cultural d'Ota Ward des de la tardor del 2019.
"BEE HIVE" significa un rusc.
Juntament amb el reporter del cos "Mitsubachi Corps" reunit mitjançant un reclutament obert, recopilarem informació artística i la lliurarem a tothom.
A "+ abella!", Publicarem informació que no s'ha pogut introduir en paper.

Persona artística: Satoru Aoyama + abella!

Lloc d'art: Atelier Hirari + abella!

Atenció futura ESDEVENIMENT + abella!

L'art pot salvar les divisions.
"Artista Satoru Aoyama"

L'artista Satoru Aoyama té un taller a Shimomaruko i participa activament en esdeveniments artístics a Ota Ward. Presento els meus treballs amb un mètode únic de brodat mitjançant una màquina de cosir industrial. Li vam preguntar al Sr. Aoyama, el treball del qual se centra en la naturalesa canviant dels humans i el treball a causa de la mecanització, sobre el seu art.

Aoyama-san amb la seva màquina de cosir preferida al seu taller

Utilitzant les tècniques de teixit i brodat conreades a casa, va entrar al món de l'art.

Si us plau, parleu-nos de la vostra trobada amb l'art.

“El meu avi era pintor a l'exposició Nika. La meva primera trobada amb l'art va ser quan de petit em portaven a exposicions i veia dibuixar el meu avi. Vaig estar exposat a l'anomenat art contemporani. No va ser fins que vaig entrar a la universitat que vaig entrar al Goldsmiths College, a la Universitat de Londres, durant l'era YBA (Young British Artist) de Londres als anys noranta va ser la meva primera experiència amb l'art contemporani.

Què et va fer triar estudiar art tèxtil?

``Volia estudiar al departament de belles arts, però no vaig poder entrar perquè hi havia un excés de subscripció (jejeje). Quan vaig entrar al departament d'art tèxtil, era completament diferent del que esperava. Volia estudiar disseny tèxtil. com a les escoles japoneses no era un lloc per aprendre. Practicant belles arts amb tèxtils. En la història de l'art dominada pels homes, va connectar amb el moviment feminista* i va entrar al món de l'art utilitzant les tècniques que havia conreat a casa no sabia que era el departament que buscava, però no va ser fins que vaig entrar que em vaig adonar”.

Per què vas triar el brodat amb una màquina de cosir industrial com a mètode d'expressió?

``Quan entres al departament d'art tèxtil, experimentaràs totes les tècniques relacionades amb el brodat a mà, el brodat a màquina, la serigrafia, el teixir, el tapís, etc., simplement hi havia la màquina de cosir Les companyes de classe són dones. A causa de la naturalesa del departament, només hi ha estudiants femenines, així que el que faci un home té el seu propi significat. Per a mi, era fàcil preguntar-me quin era el significat.

"News From Nowhere (Labour Day)" (2019) Foto: Kei Miyajima ©AOYAMA Satoru Cortesia de Mizuma Art Gallery

El treball és un dels llenguatges que té la màquina de cosir.

Senyor Aoyama, podria parlar del seu tema de la relació entre treball i art?

``Crec que el treball és un dels llenguatges que tenen les màquines de cosir en primer lloc. Les màquines de cosir són eines per al treball. A més, històricament han estat eines per al treball de les dones. El curs també va tractar sobre el feminisme d'estudiar el moviment britànic Arts and Crafts*, una època en què l'era estava canviant del treball manual a les màquines, el treball inevitablement apareix com a paraula clau.

Ha estat aquest un tema des del començament de les vostres activitats?

"Vaig definir per primera vegada el treball com a concepte fa més de 10 anys. En aquell moment, va ser al voltant de l'època del xoc de Lehman*. Tothom al meu voltant començava a dir: "Ha arribat la fi del capitalisme". Abans d'això, hi havia una mica de bombolla d'art, la gent d'IT comprava molt d'art. Ara que aquests col·leccionistes ja no estan interessats, tinc una sensació de crisi".

“Una persona racional amb sensibilitat per l'art deixaria d'utilitzar màquines” (2023) Brodat sobre polièster

L'ús de màquines antigues sempre crea crítiques a les noves tecnologies.

Hi ha la costura a mà, hi ha màquines de cosir manuals, hi ha màquines de cosir elèctriques i hi ha màquines de cosir per ordinador. Crec que la màquina de cosir és una eina molt interessant, ja que la línia entre la màquina i el treball manual canvia amb el temps.

"Així és un dels meus últims treballs és un brodat directament d'un llibre de butxaca de William Morris, que va liderar el moviment Arts and Crafts. Quan obris una pàgina amb post-its enganxats, les línies destaquen amb un fil lluminós. És un llibre que llegeixo des que era estudiant, o més ben dit, m'hi refereixo de tant en tant. Diu: "Una persona racional amb estima per l'art no utilitzarà màquines". el moviment Arts and Crafts va ser un renaixement de l'artesania com a crítica a la creixent mecanització del capitalisme. Per a Morris, el moviment Arts and Crafts era un vincle entre l'artesania i els moviments socials la tecnologia es converteix en art.''Avui en dia, fins i tot el brodat de màquines de cosir antiga, que es fa a mà, es veu com un bon treball a mà.

El treball de la màquina que Morris va veure ja no era el treball de la màquina.

``Malgrat tot això, el significat del brodat a mà es manté sense canvis. La bellesa del treball manual humà és la pròpia humanitat, i arriba al punt en què és com la bellesa mateixa. El que és interessant de les màquines de cosir són les seves contradiccions i significats La màquina de cosir, que utilitzo des que era estudiant, és molt important per a mi, i l'ús de màquines antigues sempre genera crítiques a les noves tecnologies, per això vaig triar la màquina de cosir.

Mitjançant el diferent llenguatge de l'art, persones amb diferents valors poden comunicar-se entre elles.

Quants anys té la màquina de cosir que utilitzeu actualment?

"Es tracta d'una màquina de cosir industrial que es calcula que data dels anys 1950. Tanmateix, fins i tot aquesta màquina de cosir és una eina que desapareixerà aviat. Aquesta màquina de cosir és una màquina de cosir oscil·lant horitzontal*. Quan l'agites amb la mà, podeu dibuixar línies gruixudes en zig-zag. Tanmateix, també hi ha artesans que s'encarreguen d'això. Aquesta màquina de cosir ja no està en producció, i ara tot està digitalitzat, així que em pregunto si una màquina de cosir informatitzada pot fer el que aquesta màquina de cosir. Crec que no és només una crítica al capitalisme, sinó una eina que pot portar a la crítica".

Quina diferència hi ha entre crítica i crítica?

"La crítica crea divisió. La crítica és diferent. L'art és un llenguatge diferent de les paraules. A través del llenguatge diferent de l'art, les persones amb valors diferents haurien de poder comunicar-se entre elles. És una mica massa romàntic. Tanmateix, crec que L'art té un paper i una funció que poden dissoldre les divisions en lloc de crear-les. Crec que les obres que només tenen una entrada són avorrides.

"El cul del Sr. N" (2023)

Fins ara, el meu tema ha estat el treball, però en cert sentit només ha estat un ``concepte''.

Durant la pandèmia de coronavirus, esteu presentant obres amb camises i jaquetes que realment podeu portar com a teles. Què en penses de la relació entre la vida i l'art?

"Shimomaruko és una zona amb moltes fàbriques petites. L'àrea que envolta aquest taller també és una fàbrica petita. La part posterior és una fàbrica familiar que porta 30 anys en funcionament i fa peces d'aire condicionat. El rendiment empresarial s'ha deteriorat a causa del coronavirus, i en aquell moment... El pare va morir el seu fill es va fer càrrec de l'empresa, però la fàbrica va desaparèixer a la part posterior de l'obra que anunciava que la fàbrica havia fet fallida una obra que vaig crear a partir d'una burilla que es va trobar davant de l'entrada d'una fàbrica. Aquesta obra es basa en els cigarrets que probablement va fumar el propietari de la fàbrica. També em vaig quedar sol en aquest racó.

Sembla com si una peça de la vida quotidiana s'hagi convertit en una obra d'art.

"Durant la pandèmia de coronavirus, solia parlar amb els treballadors de les fàbriques sobre el treball dur que ha estat últimament. Tota aquesta gent va desaparèixer de sobte. Tota la maquinària i els equips van quedar enrere. He estat fent art basat en el tema, però en En un sentit, era només un concepte. Per ser honest, em preguntava si era capaç de connectar-ho amb la meva pròpia vida, els problemes de la vida i el treball es van convertir en els meus problemes. Aquesta burilla, per dir-ho d'alguna manera.他人gentNo és lamentable? Hi ha un cert sentiment de culpa en fer una obra de les desgràcies dels altres. Sí, em pot passar a mi, i ara mateix està passant a tot el Japó. Si estigués en condicions de crear una obra d'art, pensava que la convertiria en una obra d'art. ”

"Rose" (2023) Foto: Kei Miyajima ©AOYAMA Satoru Cortesia de Mizuma Art Gallery

El paper de l'art pot ser no només per a aquest moment, sinó per a 100 anys d'ara.

Si us plau, parleu de la connexió entre el sentit estètic i la ideologia.

"Crec que William Morris és un artista que va demostrar que el sentit estètic i els moviments socials estan connectats. Ara hi ha una tendència que l'art no ha de ser bell, però encara crec que és bo tenir alguna cosa bonica significa beure, però hi ha valor tant en coses boniques com en coses no tan boniques. Per exemple, els meus treballs de tabac no toquen necessàriament la bellesa, però en cert sentit són estètics com els meus treballs de rosa El 2011, vaig fer un una simple flor de rosa, sobretot l'any del terratrèmol. Els artistes que creen obres basades en l'estètica deien això, la qual cosa em feia sentir una mica incòmode. Per dir-ho en positiu, el paper de l'art no és només per a aquest moment, sinó potser per a. D'aquí a 100 anys crec que és diferent".

De fet, fem nous descobriments quan entrem en contacte amb l'art de fa 100 o 1000 anys.

``Les veus negatives sobre l'art s'estaven estenent, i tothom deia coses així, així que vaig decidir crear una obra només d'estètica i deixar una obra que només tractava d'estètica aquell any. És una sèrie que vaig començar a fer llarga fa temps, però quan miro enrere, l'any 2011 vaig fer només 6 peces, amb la intenció de centrar-me només en les roses. Si aquelles roses eren obres basades en l'estètica, les peces de tabac és tot el contrari , és una cosa que desapareixerà, és escombraries, crec que hi ha una sèrie de coses que toquen aquestes dues coses".

Vista de la instal·lació ("Dedicated to Nameless Embroiders" (2015) Mizuma Art Gallery) Foto: Kei Miyajima ©AOYAMA Satoru Cortesia de Mizuma Art Gallery

El vostre propi concepte = la motivació és important, no el concepte en majúscules.

Hi ha una part de l'art contemporani que ha de garantir la seva qualitat ideològica.

"Per exemple, quan faig brodats, la gent es pregunta: "Per què està brodat?" El "per què" i el "significat" d'això reflecteixen a mi. El que li dic als joves que volen convertir-se en artistes és, el que és important és el teu propi concepte, no l'anomenat concepte en majúscula. És l'anomenada motivació. Per què estàs fent això? Què tan gran és aquesta motivació? la motivació s'està posant a prova".

“Per mantenir aquesta motivació, és fonamental entrar en contacte amb diverses filosofies i idees, així com amb qüestions socials. La vida d'un artista és llarga. Enguany faig 50 anys, però hi ha la possibilitat que jo Encara no estic ni a la meitat del camí per mantenir-me fresc i motivat durant la meva llarga carrera com a artista, he de tenir les orelles obertes, llegir llibres, caminar per la ciutat i veure què passa (riu).

*YBA (Young British Artists): un terme general per als artistes que van assolir protagonisme al Regne Unit a la dècada de 1990. Està extret d'una exposició del mateix nom celebrada a la Saatchi Gallery de Londres l'any 1992.
*Damien Hirst: artista contemporani nascut a Anglaterra el 1965. És conegut per les seves obres que donen una sensació de la vida en la mort, com ``The Physical Impossibility of Death in the Minds of the Living'' (1991), en què un tauró es mulla amb formol en un enorme aquari. El 1995, va guanyar el premi Turner.
*Moviment feminista: moviment social que té com a objectiu alliberar les persones de totes les formes de discriminació sexual basada en les idees d'alliberament de les dones.
*Arts and Crafts Movement: un moviment de disseny britànic del segle XIX dirigit per William Morris. Van resistir la civilització mecànica que va seguir a la revolució industrial, van defensar el renaixement de l'artesania, els aspectes socials i pràctics de l'artesania i van defensar la unificació de la vida i l'art.
*Lehman Shock: un fenomen que va començar amb la fallida del banc d'inversió nord-americà Lehman Brothers el 2008 de setembre de 9, que va provocar una crisi financera global i una recessió.
*William Morris: Nascut el 1834, mort el 1896. Dissenyador tèxtil britànic del segle XIX, poeta, escriptor de fantasia i activista socialista. Líder del moviment Arts and Crafts. Se l'anomena el "pare del disseny modern". Les seves principals publicacions inclouen ``People's Art'', ``Utopia Newsletter'' i ``Forests Beyond the World''.
*McLuhan: Nascut el 1911, mort el 1980. Crític de la civilització i teòric dels mitjans de comunicació del Canadà. Les seves principals publicacions inclouen ``The Machine Bride: Folklore of Industrial Society'', ``Gutenberg's Galaxy'' i ``The Principle of Human Augmentation: Understanding the Media''.
* Màquina de cosir horitzontal: l'agulla es mou cap a esquerra i dreta, brodant lletres i dissenys directament sobre la tela. No hi ha peu de premsa per assegurar el drap, i no hi ha cap funció per alimentar el drap cosit. Mentre trepitja el pedal per ajustar la velocitat a la qual es mou l'agulla, premeu la palanca amb el genoll del peu dret per moure l'agulla de costat per crear l'amplada esquerra i dreta.

Perfil

Nascut a Tòquio el 1973. Graduat al Goldsmiths College, Universitat de Londres, Departament de Tèxtils el 1998. L'any 2001, va rebre un màster en belles arts per l'Art Institute of Chicago. Actualment amb seu a Ota Ward, Tòquio. Les principals exposicions dels darrers anys inclouen "Unfolding: Fabric of Our Life" (Centre for Heritage Arts & Textile, Hong Kong) el 2019 i "Dress Code? - The Wearer's Game" (Galeria de la ciutat de l'òpera de Tòquio) el 2020. N'hi ha.

Pàgina d'inici

Informació del proper esdeveniment

Satoru Aoyama

• Data de l'esdeveniment: del 2024 d'octubre (dimecres) al 10 de novembre (dissabte) de 9
• Horari/dimarts-dissabte 11:00-19:00 Diumenge 11:00-18:00
• Tancat els dilluns
• Lloc/Galeria d'art Mizuma

Pàgina d'inici

Que et vinguin coses meravelloses i divertides en un instant.
"Atelier Hirari"

Camineu durant 8 minuts per les vies des de l'estació d'Unoki a la línia Tokyu Tamagawa cap a Numabe, i veureu una escala coberta amb una gelosia de fusta. El segon pis superior és l'Atelier Hirari, que es va obrir l'any 2. Hem parlat amb el propietari, Hitomi Tsuchiya.

Entrada plena de calor de fusta

La làmpada LED del propietari i el propietari Tsuchiya, que va ser seleccionat com un dels ``100 artesans d'Ota''

Volem ser un lloc que enriqueixi el cor dels qui visiten i els ompli de somriures.

Explica'ns com has començat.

"M'agrada la música des de petit, i quan vaig viure a Yokohama, vaig treballar com a voluntari durant cinc anys en un concert centrat en la música clàssica celebrat al Museu Memorial d'Okurayama. Durant 5 anys vaig planificar i fer concerts quatre cops a l'any a la primavera, estiu, tardor i hivern amb cinc amics amants de la música. Em vaig mudar aquí com a casa i lloc de treball l'any 5, i aquell any em vaig fer amic del violinista Yukiji Morishita* amb el qual vaig fer un concert privat la pianista Yoko Kawabata*. El so era millor del que esperava, i de seguida vaig saber que volia continuar fent concerts de saló.

Si us plau, digueu-me l'origen del nom de la botiga.

``És una mica femení, però em va ocórrer el nom ``Hirari'' amb l'esperança que ``un dia, alguna cosa meravellosa i divertida em vindrà''. Akamatsu, un vibrafonista amb qui he estat durant El Sr. Toshihiro* va suggerir: "Potser hauríem d'afegir-hi un taller i fer-lo Atelier Hirari", així que es va convertir en "Atelier Hirari".

Ens pots explicar el concepte de la botiga?

"Volem fer la música més accessible. Volem augmentar el nombre d'aficionats a la música. Estem treballant per fer concerts que clients, intèrprets i personal puguin gaudir junts. També fem exposicions i esdeveniments. Vull que sigui un lloc. que enriqueix el cor de la gent i els porta somriures a la cara".

Un sentit de realisme únic als concerts de saló: Sho Murai, violoncel, German Kitkin, piano (2024)

Exposició de pintura Junko Kariya (2019)

Exposició de tintura de patrons Ikuko Ishida (2017)

Els grans intèrprets porten grans companys de protagonistes.

Si us plau, parla'ns dels gèneres que maneges.

`` Realitzem un ampli ventall de concerts, que inclouen música clàssica, jazz i música popular. En el passat, també hem fet obres de lectura. Les exposicions inclouen pintures, ceràmica, tintura, vidre, tèxtils, etc. Les fem com a una sèrie també faig un àpat de plat complet amb música i cuina francesa per només 20 persones. També faig una mica més inusual: cuina i música kaiseki, així puc ser flexible.

Bàsicament, és una cosa que interessa a Tsuchiya i hi està d'acord?

"A més, acabo de tenir sort i em vaig trobar amb alguna cosa en el moment adequat, realment no tinc l'actitud de fer el meu camí per trobar alguna cosa, i em trobo pensant: "Va, quina. cosa meravellosa que em trobaré''”.

Això està relacionat amb el que estem parlant ara, però quins són els mètodes i criteris per seleccionar escriptors i artistes?

``Per exemple, en el cas de la música, el millor és escoltar l'actuació d'algú en un concert i sentir-me emocionat, segur que us sorprendrà, i alguns d'ells còmode amb el gran escenari, però no tan a prop del públic Quan es tracta d'exposicions d'obres d'artistes, és només una qüestió d'atzar.

Com trobes concerts i exposicions per anar-hi?

``La meva força física va disminuint any rere any, així que vaig a menys concerts. Els concerts de jazz es fan molt tard a la nit. No obstant això, quan em trobo amb un intèrpret, acabo tenint una relació a llarg termini amb ell durant 20 o 30 anys. anys.'' A més, els grans intèrprets porten grans companys d'estil amb ells. El meu problema actual és que m'agradaria que aparegués aquesta persona, però la meva agenda està plena i ho he de fer l'any que ve.

Et convidem a interactuar amb els intèrprets mentre gaudeixes de te i dolços.

He sentit que tens l'hora del te amb els intèrprets després del concert.

``Quan hi ha un gran nombre de clients, ens posem dempeus, però quan és el moment de relaxar-te, et convidem a seure al voltant d'una taula, gaudir d'un te i uns aperitius senzills i barrejar-se amb els intèrprets. És difícil conèixer algú de prop , sobretot quan es tracta de xerrar amb ells. Tothom està molt content".

Quina és la reacció dels artistes?

``No tenim sala d'espera, així que tenim gent esperant a la sala d'estar a dalt. La gent que ha aparegut moltes vegades diu que se sent com tornar a casa d'un familiar. Algunes persones fins i tot fan una migdiada quan un baixista que actuava a la nostra companyia per primera vegada es va topar amb un altre intèrpret que baixava del pis superior a l'entrada i es va sorprendre tant que va dir: "Ei, vius aquí". Pel que sembla, la gent em va malinterpretar perquè Estava molt relaxat (jejeje).

Qui són els teus clients?

"Al principi eren majoritàriament els meus amics i coneguts. No teníem web, així que el boca-orella es va difondre. Vam començar fa 22 anys, així que els clients que porten una estona són de relativament joves. La gent que en aquell moment tenia 60 anys ja té 80 anys. Vaig fer una pausa de tres anys a causa de la pandèmia de coronavirus, però això em va donar una oportunitat i, en cert sentit, actualment estic en una transició. Cada cop hi ha més gent que diu haver vist el cartell al parc de Seseragi.

Encara hi ha molta gent a la zona?

"Abans, sorprenentment, hi havia poca gent a Unoki. De fet, n'hi havia més a Denenchofu, Honmachi, Kugahara, Mt. Ontake i Shimomaruko. Em pregunto per què ho eviten. És al segon pis, així que és una mica difícil. per pujar, però, el nombre de corb marí ha augmentat a poc a poc, i anem rebent trucades de gent que els ha vist al seu pas, així que les coses van en la bona direcció.

Hi ha molta gent de lluny?

``Sovint tenim fans dels intèrprets. Són entusiastes i vénen de tan lluny com Kansai i Kyushu. L'Atelier Hirari és un lloc fantàstic perquè els clients i els fans locals s'apropin als intèrprets, així que rarament passa Estic molt impressionat".

Exposició especial "Ciutat antiga"

"Atelier Hirari" és un lloc com una perxa.

Si us plau, parleu-nos dels vostres desenvolupaments i perspectives futures.

``No sé fins on podem arribar, però en primer lloc, vull continuar fent concerts durant molt de temps. A més, hi haurà l'hora del te, així que espero que vingui més gent jove i es converteixi en un un lloc on persones de diverses generacions poden interactuar. Crec que és genial. Quan un artista que va fer una exposició individual aquí va venir a un concert, va dir: "L'Atelier Hirari és com una perxa". Aquestes paraules són el meu tresor preciós".

Quin és l'encant d'Unoki?

``Unoki encara té un ambient molt relaxat i crec que és una ciutat fàcil per viure-hi. Es pot gaudir de la natura en totes les estacions, com els parcs al voltant del riu Tamagawa i el parc de Seseragi. Tot i que la població augmenta, hi ha no hi ha gaire soroll.'' No crec que hi hagi".

Finalment, envieu un missatge als nostres lectors.

"Vull que el nombre d'aficionats a la música augmenti escoltant actuacions de música en directe. Conèixer les teves obres preferides a les exposicions i mostrar-les i utilitzar-les en la teva vida diària enriquirà la teva vida. Gaudiria Seria feliç si poguessis compartir-ho, gastar-ho. Passa't amb un somriure, sent-te càlid al teu cor i difon aquesta calor als teus amics, família i societat.

*Sala commemorativa d'Okurayama de la ciutat de Yokohama: fundada el 1882 (Showa 1971) per Kunihiko Okura (1932-7), un empresari que més tard va exercir com a president de la Universitat de Toyo, com a edifici principal de l'Institut d'Investigació de la Cultura Espiritual d'Okura. El 1984, va renéixer com el Saló Memorial Okurayama de la ciutat de Yokohama i el 59 va ser designat com a bé cultural tangible per la ciutat de Yokohama.

*Yukiji Morishita: violista japonès. Actualment solista principal principal de l'Orquestra Simfònica d'Osaka. També ha estat actiu en la música de cambra. Des del 2013, és professor designat especialment a l'Osaka College of Music.

*Yoko Kawabata: pianista japonesa. Fins al 1994, va impartir classes de música per a nens a Toho Gakuen. A l'estranger, ha participat en seminaris de música a Niça i Salzburg, i ha actuat en concerts commemoratius. El 1997, va actuar activament en un festival d'art a Sevilla, Espanya.

*Toshihiro Akamatsu: vibrafonista japonès. Es va graduar al Berklee College of Music el 1989. Després de tornar al Japó, va tocar en bandes com Hideo Ichikawa, Yoshio Suzuki i Terumasa Hino, i també va aparèixer amb la seva pròpia banda a festivals de jazz, televisió i ràdio d'arreu del país. El seu treball de 2003 "Still on the air" (TBM) va ser nominat al Swing Journal's Jazz Disc Award Japan Jazz Award.

Un espai relaxant que sembla una sala comuna

Atelier Hirari

• Adreça: 3-4-15 Unoki, Ota-ku, Tòquio
• Accés: 8 minuts caminant des de l'estació d'Unoki a la línia Tokyu Tamagawa
• Telèfon / 03-5482-2838
• Els dies/horaris/esdeveniments laborals varien.Per obtenir més informació, visiteu el nostre lloc web.

Pàgina d'inici

Informació del proper esdeveniment

Duo Naoki Kita i Kyoko Kuroda

• Data i hora: 7 de juliol (dg) 28:14 inici (portes obertes a les 30:14)
• Intèrprets: Naoki Kita (violí), Kyoko Kuroda (piano)

Satoshi Kitamura i Naoki Kita

• Data i hora: 9 de juliol (dg) 15:14 inici (portes obertes a les 30:14)
• Intèrprets: Satoshi Kitamura (bandoneó), Naoki Kita (violí)

clàssic 

• Data i hora: 10 de juliol (dg) 13:14 inici (portes obertes a les 30:14)
• Intèrprets: Mionori Yamashita (violí), Izuru Yamashita (violoncel), Mitsutaka Shiraishi (piano)

Per obtenir més informació, consulteu la pàgina d'inici "Atelier Hirari".

Consulteu cada contacte per obtenir la informació més recent.

Campanes de vent i vaixells frescos

Exposició Yumi Fujiwara

"Envoltat de flors"

150è aniversari de LM Montgomery - Esdeveniment d'intercanvi cultural internacional
Enviat des d'Ota Ward! EXPRESSIÓ "Anne de les Gables Verds"

Obra musical “Anne of Green Gables” Ota Civic Plaza Gran Sala (representada el 2019.8.24 d'agost de XNUMX)

Exposició "Art i Manga" (prova)

Slow LIVE '24 a Ikegami Honmonji

Futur per a OPERA a Ota, Tòquio 2024
J. Strauss II Operetta "Die Fledermaus" Tots els actes (interpretat en japonès)

El futur del tango

お 問 合 せ

Secció de Relacions Públiques i Audiència Pública, Divisió de Promoció de la Cultura i les Arts, Associació de Promoció Cultural d'Ota Ward