Paper d'informació sobre arts culturals de l'Ota Ward "ART bee HIVE" vol.20 + abella!

Emès el 2024/10/1

vol.20 Número de tardor

El document d'informació sobre arts culturals d'Ota Ward "ART bee HIVE" és un document d'informació trimestral que conté informació sobre la cultura i les arts locals, publicat recentment per l'Associació de Promoció Cultural d'Ota Ward des de la tardor del 2019.
"BEE HIVE" significa un rusc.
Juntament amb el reporter del cos "Mitsubachi Corps" reunit mitjançant un reclutament obert, recopilarem informació artística i la lliurarem a tothom.
A "+ abella!", Publicarem informació que no s'ha pogut introduir en paper.

Lloc d'art: taller de Keio Nishimura + abella!

Lloc d'art: La Bee Cafe + bee!

Atenció futura ESDEVENIMENT + abella!

Sento que estaré amb el meu pare per sempre.
"NishimuraKeioKeiyuu's taller'

Aspecte que combina amb el paisatge urbà d'una zona residencial

Sortiu de la porta d'entrada de l'estació d'Ookayama, enfronteu-vos a la Universitat de Ciència de Tòquio (antic Institut de Tecnologia de Tòquio), agafeu la carretera a la vostra esquerra per les vies del tren cap a l'estació de Senzoku, gireu a la dreta a l'aparcament i us trobareu en un residencial tranquil. zona. Al costat esquerre d'aquest cinquè blocluxeShoshaAquesta casa blanca és el museu ``Keio Nishimura's Atelier'', que és l'antic estudi i casa del pintor Keio Nishimura*.
Keio Nishimura va ser un pintor d'estil occidental que va estar actiu a París després de la guerra, i va ser molt elogiat per Daniel-Henry Kahnweiler, el marxant d'art que va nodrir Picasso, per "fusionar la bellesa d'Orient i Occident". A partir de 1953, va aprofitar aquesta oportunitat per fer exposicions individuals arreu d'Europa, principalment a París. Les obres van ser adquirides pel govern francès i la ciutat de París, i FujitaTsuguharuTsuguharuÉs el segon pintor japonès que s'exposa al Museu Nacional d'Art Modern de França. Parlem amb Ikuyo Tanaka, el comissari i filla gran de Keio Nishimura, que va donar suport a Keio Nishimura des de la seva carrera a París fins als seus últims anys.

En exposar les obres del meu pare, puc conèixer molta gent sense haver de sortir al carrer.

Quan s'obre?

"Som el 2002 d'abril de 4. Fa dos anys que el meu pare va morir (5 de desembre de 2). El 2000 d'abril va ser el 12 aniversari de la meva mare, que va morir l'any 4. Vaig construir aquest estudi, i a partir del febrer de l'any següent, la meva família de 4 persones hi vivia: el meu pare, el meu marit, jo, la mare del meu marit i els nostres dos fills.

Què et va fer decidir obrir el teu taller al públic?

``La vaig obrir perquè volia que els meus fans veiessin l'atelier on al meu pare li agradava pintar i viure en els seus últims anys. Hi ha molts llocs a París que obren els tallers de pintors al públic. Sempre ha estat meravellós Vaig pensar. A més de les meves obres, també exposo materials d'art com ara pinzells i ganivets per pintar, així com els meus articles preferits com pipes i barrets.

Quin tipus de gent visitarà el museu?

``Ven a visitar gent que estimen les pintures del meu pare. Gent que vaig conèixer a París, gent que vaig conèixer al Japó, i tota aquesta gent s'ajunta. Escolto diversos records del meu pare de tothom quan escolto les històries del meu pare Estudi, sento que encara està amb mi per sempre. Vaig crear aquest lloc perquè els meus fans vegin les fotos, però al final em recorda el llarg període que vaig viure aquí amb el meu pare.

Tens molts fans de fa temps?

``Hi ha gent jove. Les pintures del meu pare són de colors brillants i no semblen molt antigues, així que crec que fins i tot els joves els poden entendre fàcilment. La gent fa tot el possible per comprovar aquest lloc. N'hi ha tantes. Hi ha alguns pares i nens que els agrada dibuixar. L'altre dia vaig venir a veure els dibuixos del meu pare per veure si al seu fill li agrada dibuixar, però, els nens ho entenen millor que els adults, i exposant les obres del meu pare, sí interactuar amb molta gent sense haver de sortir al carrer. Ens vam conèixer. Estic agraït que sigui el millor regal que em va deixar el meu pare (riu).

Estava dibuixant un dibuix mentre cantava una cançó que havia compost.

El director està aquí veient com el Sr. Nishimura treballa en el seu treball. Quins records tens de la teva etapa en aquest taller?

``Després de tot, vaig estar dibuixant des del matí fins a la nit. Quan em vaig despertar al matí, vaig dibuixar. Quan vaig dir: ``És hora de sopar'', vaig pujar a dinar, després vaig baixar i vaig tornar a dibuixar. Quan es va fer fosc, vaig deixar de dibuixar. La llum de l'electricitat no la vaig pintar, així que només pintava quan brillava el sol. És el tipus de persona que era, així que em despertava d'hora i pintava. "

Et vas concentrar mentre dibuixava i et va costar parlar amb mi?

"Això no m'ha passat mai a mi. El meu pare és molt tranquil (jejeje) que m'estic divertint dibuixant l'esquena, però el meu pare no va dir res com: "Aquí no pots jugar". No es va preocupar per això, i no va dir res massa difícil. El meu pare estava a la marina durant el guerra, i cantava cançons que havia escrit com ``Piston wa Gottonton''. Jo l'estava dibuixant (riu).

Després de tornar de París, va quedar fascinat per les caixes japoneses i va treballar incansablement per crear quadres de caixes.

Vaig llogar un àtic que semblava un traster i pintava quadres.

Hi ha moltes obres exposades, però n'hi ha de especialment memorables?

"Aquests són els dos quadres del mig que hi pengen. El meu pare va anar primer a París sol. La nostra família era al Japó. En aquella època, el meu pare ja era pobre i vivia en una família benestant al districte 2 que vaig llogar una habitació de les golfes de casa meva que era com un traster i pintava aquest quadre. Tenia una petita finestra i una paret, i era un quadre que deia: "Estic pintant en un espai tan petit". Vaig anar a París, estava pintant aquest quadre El quadre de l'esquerra és el que estava treballant just després de la guerra, mostrant el meu germà petit assegut en una escala al jardí amb el barret de la marina del meu pare ”.

També hi ha moltes pintures a l'aquarel·la exposades.

"És un esbós. És el primer que dibuixa el meu pare abans de pintar. És el dibuix original que fa una pintura a l'oli. El vaig recollir en un lloc i el vaig exposar. No està completament dibuixat, però... És perquè tinc un dibuix. que puc fer una imatge gran. Si no ho faig bé, la pintura a l'oli no funcionarà. Tot el que hi ha al cap del meu pare està contingut en aquest esbós, però no ho veig (lol). pocs dies o mesos, es converteix en una gran imatge".

A més de les pintures, s'hi exposen els objectes que la professora utilitzava diàriament, tal com eren llavors. Tens algun record especialment memorable del director?

"Queden moltes pipes. Crec que estan tirades. Sempre dibuixava amb la pipa a la boca. És com si no la deixés anar mai".

Un estudi on els pinzells i el material d'art són els mateixos que eren quan ell era viu. Les dues grans obres del centre són obres representatives abans i després d'anar a París.

Les pipes preferides de Keio Nishimura

Pots parlar amb gent a qui li agraden els dibuixos, així pots fer-te bons amics.

Finalment, envieu un missatge als nostres lectors.

"Vull que el màxim de gent possible vegi els quadres del meu pare. Si tens temps, si us plau, vine a veure'm. Les persones a qui els agrada l'art sempre són bons amics perquè pots parlar amb ells".

A més de mirar les obres i les exposicions, em pregunto si el director podrà explicar-me i parlar-me.

"Sí. Espero que ens puguem passar una bona estona parlant de diverses coses. No és un museu formal".

El director Ikuyo (dreta) i el seu marit Tsutomu Tanaka (esquerra)

Taller de Keio Nishimura

• Adreça: 3-7-3 Kitasenzoku, Ota-ku
• Accés: 6 minuts a peu des de l'estació d'Ookayama a la línia Tokyu Meguro i la línia Tokyu Oimachi
• Horari comercial: 14:00 - 17:00 *Cal reservar
• Tancat dies/dissabtes
• Preu/Gratis
• Telèfon / 03-5499-1611

Pàgina d'inici

Perfil

Pintor japonès. Nascut a Kyowa-cho, Hokkaido. 1909 (Meiji 42) - 2000 (Heisei 12).
El 1975, va guanyar el Premi de la Crítica de París (Palma d'Or).
L'any 1981, va rebre l'Ordre del Tresor Sagrat, Tercera Classe.
El 1992 es va obrir el Museu d'Art Nishimura Keio a Iwanai, Hokkaido.
El 2007, es va instal·lar una placa commemorativa al número 16 de la Rue du Grand-Saugustin al districte 15 de París (la primera per a un artista japonès).

totsSeiji FujishiroFujishiro SeijiVaig donar forma als meus pensaments.
"La Bee Cafe"

El ràfec de la cúpula vermella és una fita

Després de sortir de l'entrada de l'estació de Senzoku a la línia Tokyu Meguro, gireu a la dreta i trobareu una botiga davant de l'aparcament de la botiga Tokyu, marcada per una olivera i una cúpula vermella. A més de servir menjar i begudes, també venem articles i impressions originals. Sembla que el senyor Fujishiro de vegades ve a fer un descans del seu passeig. Seiji Fujishiro va néixer a Tòquio l'any 1924 (Taisho 13) i aquest any farà 100 anys. El 1946 (Showa 21), va fundar el teatre de titelles i ombres ``June Pentre'' (més tard rebatejat com a ``Mokubaza''). A partir de 1948 (Showa 23), els seus titelles d'ombres van ser serialitzats a Kurashi no Techo, una revista representativa de la postguerra del Japó. El 1961 (Showa 36), va crear un programa de titelles d'animals de peluix a mida real i el personatge "Keroyon" del programa de televisió "Mokubaza Hour" es va convertir en un ídol nacional. És realment un artista que representa el Japó de la postguerra. Parlem amb Aki Fujishiro, la filla gran i propietaria.

El propietari Aki

El vaig fer com a lloc de descans durant la meva caminada de rehabilitació.

Expliqueu-nos com vau començar la vostra botiga.

``L'any 2014, el meu pare feia exposicions tot el temps, i quan anàvem al camp, s'havia de seure tot el temps. Com a resultat, la seva esquena es va posar tan malament que no podia caminar. Quan va anar-hi. a l'hospital perquè li miren, va descobrir que la seva part baixa de l'esquena... Era una estenosi espinal”.

Va ser fa exactament 10 anys, quan vaig fer 90 anys.

"Tot i així, vaig tenir un termini rere l'altre i, entremig, vaig haver d'anar a l'hospital. Quan vaig arribar al punt en què vaig haver de posar un forrellat, em van dir: "Si us plau, aneu a l'hospital ara. ,'' i em van operar, vaig estar hospitalitzat gairebé un mes. Un any més tard, va poder sortir a passejar. El meu pare va a passejar sota la pluja cada dia per rehabilitar-se. Estació de Kitasenzoku on pot seure No, però hi havia una petita roca. Quan vaig veure al meu pare descansant allà amb un paraigua, em va fer mal el cor. Un dia, el meu pare va trobar aquest lloc i va suggerir que hi obríssim un cafè com a lloc de descans durant una caminada de rehabilitació.

Un espai lluminós envoltat de les obres originals de Seiji Fujishiro

La copa és un article únic pintat a mà per Seiji Fujishiro.

Quan obrirà?

"És el 2017 de març de 3. De fet, era l'aniversari del gat del meu pare que es deia Lavie en aquell moment. Vam obrir just a temps per aquell dia".

Fins i tot ara, podeu veure Rabby-chan a molts llocs, com ara cartells i muntanyes.

"Això és. És un cafè per a la ràbia".

El senyor Fujishiro és el dissenyador de la botiga?

``El meu pare el va dissenyar. Vaig idear colors típics de Seiji Fujishiro, incloses les parets i les rajoles. Va ser que hi havia una gran olivera, la preferida del meu pare, davant de la botiga que jo també feia les finestres més grans i vaig plantar els meus arbres preferits perquè el paisatge exterior es pogués veure com una sola pintura.

Les peces exposades canvien regularment?

"Els canviem segons les estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. També els canviem sempre que creem peces noves".

També ets molt particular pel que fa al disseny d'interiors.

``Sí, la cadira també és el disseny del meu pare. De fet, la venem a qui la vulgui. Tenim diversos tipus de cadires exposades al museu de Nasu. No hi ha mostres reals a Tòquio, però... Si les mireu i en trieu una, la Nasu us l'enviarà".

He sentit que les tasses que fas servir a la botiga també les has dissenyat.

"La tassa que s'utilitza per servir cafè i te és una peça única pintada a mà per Seiji Fujishiro".

Tassa única pintada a mà

Cadira original amb respatller bonic

Aquest és el món de l'art. És un cafè amb gent de les arts.

A més del primer pis, també hi ha un pis amb un meravellós finestral.

"El primer pis és una cafeteria, i el tercer pis és on fem les nostres impressions. Quan fem les nostres pròpies impressions, podem prestar molta atenció als detalls. Si ets un venedor, sempre estàs centrat en els terminis. de manera que els colors poden ser lleugerament diferents. Hi ha moments en què vull imprimir en paper, però com que el paper no és pla, és difícil obtenir la profunditat i la vivacitat dels colors. Si ho fem nosaltres, el meu pare i jo. pot controlar el resultat final.

Veig que estàs fent impressions sobre això.

"Sí. Aquest és el món de l'art. És un cafè on hi ha gent de les arts".

Podeu consultar les obres al personal de la botiga i parlar amb ells.

"Sí, és cert. La majoria del personal de la cafeteria és gent a qui li agrada l'art. Puc parlar amb ells fins a cert punt. Si hi ha alguna cosa que no entens, pots preguntar-me i estic disponible per respondre el teu preguntes".

Encara ara, als 100 anys, el meu pare, Seiji Fujishiro, continua creant obres i encara ho fa bé.

Si us plau, parleu-nos de futures exposicions i esdeveniments concrets.

``Quan hi ha un nou esdeveniment, el publiquem al nostre lloc web. Quan tenim una exposició individual o una sessió d'autògrafs a una zona local, també els avisem amb antelació. A l'hivern, hem d'instal·lar el museu a Nasu per Nadal, si us plau, vine també al museu.

Finalment, envieu un missatge als nostres lectors.

"El meu pare acaba de complir 100 anys aquest any, encara que sigui vell, encara pot fer qualsevol cosa si manté les mans actives no vol dir que no pugui fer això o allò per mirar sempre endavant a la vida. Si no dibuixes, crees o penses per tu mateix, et quedaràs cada cop més desenfocat. Tot i que té 100 anys, Seiji Fujishiro continua creant obres i ho està fent bé.

Les parets estan decorades amb estampats de temporada i nous, que també es poden comprar.

Cafè La Bee

• Adreça: 2-1-11 Kitasenzoku, Ota-ku, Tòquio
• Accés: 2 minuts caminant des de l'estació de Senzoku a la línia Tokyu Meguro
• Horari comercial/Dies feiners 10:00-17:00 (última comanda 16:30)
  　　　　　Dissabte i diumenge 11:00-17:00 (última comanda 16:30)

*Cal reservar (només el mateix dia)

• Festivitat ordinària / dimarts

Instagram

Perfil

Nascut a Tòquio el 1924 (Taisho 13). Artista japonès de titelles d'ombres. A la primavera de 1995, va rebre l'Ordre del Sol Naixent, quarta classe. El 7 es va obrir el "Fujishiro Seiji Shadow Picture Museum". El 1996, va rebre el premi especial per a la cultura infantil de l'Associació d'escriptors infantils del Japó. El 8, el Museu d'Art Fujishiro Seiji es va obrir a Nasu Town, Prefectura de Tochigi.

Consulteu cada contacte per obtenir la informació més recent.

Moss Color Studio / Exposició individual de Ryoma Tanaka - Fruitful Containers -

Delicious Road 2024~10è aniversari~

Per als que sempre pensen en les sales de cinema vol.2

El tema és "Cinema sense horari"
L'únic que he decidit fer és passar 9 hores al cinema.
El contingut es decideix en funció de l'atmosfera del dia, de manera que és un esdeveniment cinematogràfic amb una sensació en directe. Crearem un "cel" on els amants del cinema es puguin reunir.

Crown Girls Choir "Concert 2024"

Ota Open Factory 2024

お 問 合 せ

Secció de Relacions Públiques i Audiència Pública, Divisió de Promoció de la Cultura i les Arts, Associació de Promoció Cultural d'Ota Ward