Paper d'informació sobre arts culturals de l'Ota Ward "ART bee HIVE" vol.18 + abella!

Emès el 2024/4/1

vol.18 Número de primavera

El document d'informació sobre arts culturals d'Ota Ward "ART bee HIVE" és un document d'informació trimestral que conté informació sobre la cultura i les arts locals, publicat recentment per l'Associació de Promoció Cultural d'Ota Ward des de la tardor del 2019.
"BEE HIVE" significa un rusc.
Juntament amb el reporter del cos "Mitsubachi Corps" reunit mitjançant un reclutament obert, recopilarem informació artística i la lliurarem a tothom.
A "+ abella!", Publicarem informació que no s'ha pogut introduir en paper.

Característica especial: Tour d'art públic Spring Ota MAPA

Persona artística: flautista de música japonesa Toru Fukuhara + abella!

Lloc d'art: jardí posterior Ikegami Honmonji/Shotoen + abella!

Atenció futura ESDEVENIMENT + abella!

Em diu: "Pots fer el que vulguis". La música japonesa té tanta calidesa.

Senzokuike Haruyo no Hibiki va reobrir l'any passat per primera vegada en quatre anys. Es tracta d'un concert a l'aire lliure on podreu gaudir de la música tradicional centrada en instruments japonesos i col·laboracions diverses, ambientada al voltant del pont d'Ikegetsu il·luminat. La 4a actuació està prevista per al maig d'enguany. Parlem amb Toru Fukuhara, un flautista japonès que actua des del primer concert l'any 5, que va tenir un paper central en el concert i va guanyar el Premi de Foment de les Arts de l'Agència per a Afers Culturals 27 del ministre d'Educació, Cultura i Esports. , Ciència i Tecnologia.

El senyor Fukuhara amb Nohkan

Al cor, jo era un noi soprano i cantava Nagauta amb la meva veu natural.

Explica'ns la teva trobada amb la música japonesa.

``La meva mare era originàriament una cantant de chanson que cantava música occidental. Jo mateix era un nen a qui li agradava molt cantar. Em vaig unir al cor infantil de l'NHK de Tòquio i vaig cantar a segon de primària. La meva mare era cantant nagauta. Era una època en què tocava Nagauta, i tenia una mica de gust de Nagauta. Al cor, era un noi soprano que canta música occidental, i Nagauta es interpretava amb la meva veu natural. De petit, només el cantava com una cançó sense cap distinció.''

Què et va fer començar a tocar la flauta?

``Em vaig graduar del cor a segon de batxillerat i vaig fer un descans de la música, però quan vaig entrar a l'institut vaig decidir que encara volia tocar música. Tots els meus amics estaven en bandes, però els meus companys i companys. I Com que era membre del Cor Infantil de Tòquio, vaig actuar amb l'Orquestra Simfònica de la NHK i l'Orquestra Filharmònica del Japó, i vaig aparèixer a programes de televisió... Crec que em vaig convertir en un esnob musical. Crec que sí (riu).
En aquell moment, vaig recordar que la flauta de Nagauta era molt atractiva. Quan mireu actuacions o escolteu discos d'aquells dies, el nom d'una determinada persona no para de sortir. La flauta d'aquesta persona és realment bona. Hyakunosuke Fukuhara el 6è, que després esdevingué el meu mestre, el 4tLa muntanya del tresor ZaemonTakara Sanzaemonés. la de la maremissatgerTsuteAixí que em van presentar i vaig començar a aprendre. Era el meu segon any de batxillerat. Vaig començar a tocar la flauta molt tard. ”

Nohkan (superior) i Shinobue (mig i baix). Sempre tinc unes 30 ampolles disponibles.

Potser he escollit la flauta aguda perquè cantava amb una veu aguda quan era petit.

Per què et va semblar tan atractiva la flauta?

"Suposo que em sembla bé.合Al cor, jo era l'anomenat noi soprano, i fins i tot a Nagauta tenia una veu força aguda. Com que jo cantava amb una veu aguda quan era petit, potser he escollit la flauta aguda sense adonar-me'n. ”

Tenia com a objectiu convertir-se en professional des del principi?

"No. Era realment un hobby, o millor dit, m'agradava la música, i només volia provar-la. Pensant-ho ara, fa por, però no sabia ni com agafar una flauta, i el professor em va ensenyar. El meu professor va ensenyar a la Universitat de les Arts de Tòquio, i cap a l'abril, quan jo era estudiant de tercer de batxillerat, vam començar a parlar de si anàveu a fer un curs universitari o no. "Hi ha una manera de fer-ho. entrar a l'escola d'art", va dir de sobte. En el moment que vaig sentir això, vaig pensar: "Oh, hi ha alguna manera d'entrar a una universitat d'art?"閃히라메M'havia anat. Vaig dir als meus pares aquella nit, i l'endemà vaig respondre al meu professor: "Això és ahir, però m'agradaria agafar-ho".
Després d'això, es fa difícil. El professor em va dir: "A partir de demà, vine cada dia". Després de les classes de batxillerat, si el meu professor fos al Teatre Nacional, aniria al Teatre Nacional, i si tingués assajos per a Hanayagikai a Akasaka, aniria a Akasaka. Al final, veig la meva professora fora i torno a casa tard a la nit. Després sopava, feia els deures de l'escola, practicava i tornava a l'escola l'endemà al matí. Crec que he mantingut bé la meva força física, però com que sóc estudiant de batxillerat no és difícil ni res. En realitat és bastant divertit. Sensei era un gran professor, així que quan el vaig acompanyar, fins i tot em va regalar llaminadures i em va fer sentir bé (jejej).
De totes maneres, vaig treballar molt i em vaig matricular com a estudiant actiu. Un cop entres a l'escola d'art, no tens més remei que seguir aquest camí. Em va semblar automàticament destinat a convertir-me en professional. ”

Hi ha números escrits al Shinobue que indiquen el to.

Sempre porto uns 30 xiulets amb mi.

Si us plau, digueu-me la diferència entre Shinobue i Nohkan.

``El Shinobue és una simple peça de bambú amb un forat perforat, i és una flauta que es pot utilitzar per tocar melodies. També s'utilitza per a música de festivals i cançons populars. És la flauta més popular, i quan sents classes de flauta als centres culturals, acostumes a sentir parlar del shinobue.
Nohkan és una flauta que s'utilitza en Noh.喉Gola'' es troba dins de la flauta, i el seu diàmetre interior és estret. Tinc molts matisos, però és difícil tocar l'escala. En els instruments de vent, si bufes amb força amb la mateixa digitació, el so serà una octava més alt, però a la pipa Noh, el so no serà una octava més alt. Pel que fa a la música occidental, l'escala està trencada. ”

Hi ha alguna diferència en l'atractiu del Shinobue i el Nohkan a l'hora de jugar?

"Això és cert. El Shinobue es toca perquè coincideixi amb la melodia del shamisen si el shamisen està tocant, o amb la melodia de la cançó si hi ha una cançó. El Nohkan es toca perquè coincideixi amb el ritme de l'ohayashi. Nohkan s'utilitza sovint per efectes dramàtics com l'aparició de fantasmes o batalles.
També s'utilitzen segons els personatges i el fons. Si es tractés d'una escena de gent caminant desesperadament per un camp d'arròs solitari, seria el món d'un shinobue, i si fos un samurai caminant per un palau o un gran castell, seria un nohkan. ”

Per què hi ha tantes longituds diferents de Shinobue?

``En el meu cas, sempre porto uns 30 instruments amb mi. Fins fa una generació, no tenia tants instruments, i vaig sentir que només tenia 2 o 3 instruments, o 4 o 5 instruments. Si fos així. En aquest cas, el to no coincidiria amb el shamisen, però, en aquell moment, la flauta es tocava amb un to diferent del que tindríem en el sentit actual. va rodar els ulls (lol).

Vaig triar Bach no tant per apropar-me a Bach, sinó per ampliar el món de les flautes.

Si us plau, parleu-nos de la creació de la vostra nova obra.

"A la música clàssica, les flautes toquen sobretot parts d'acompanyament, com cançons, shamisen, dansa i obres de teatre. Per descomptat, són meravelloses i atractives a la seva manera. Crec que hi ha moltes més coses que es poden fer amb el shakuhachi. En el cas del shakuhachi, hi ha peces en solitari de shakuhachi clàssiques anomenades honkyoku. Malauradament, no hi ha tal cosa amb la flauta. Les peces en solitari es van crear abans que el professor comencés a escriure-les. Hi ha molt poques cançons, i la situació actual és que no hi ha prou cançons tret que les facis tu mateix".

Si us plau, parleu-nos de col·laboracions amb altres gèneres.

``Quan toco la flauta per a Nagauta, quan toco cançons líriques o quan toco Bach, no hi ha cap distinció en la meva ment. Tanmateix, sempre que la flauta per a l'ohayashi sigui qui toca Bach, encara que jo tocar Bach, penso: "No puc tocar Bach amb la flauta". No estic intentant fer alguna cosa com: "Tocaré la flauta". Música japonesa. Vaig triar Bach no tant per apropar-me a Bach, sinó per ampliar el món de les flautes".

El 24è "Senzokuike Spring Echo Sound" (2018)

Hi ha moltes maneres d'entrar, i pots estar exposat a una varietat de música sense ni tan sols adonar-te'n.

Quin va ser l'impuls per començar "Senzokuike Haruyo no Hibiki"?

“Associació de suport a les arts per al desenvolupament de la ciutat d'OtaascaAsukaEls membres eren estudiants de la meva escola de cultura. Un dia, quan tornava a casa després de les classes, va dir: "S'ha construït un nou pont en un parc prop de casa meva, i m'agradaria que el senyor Takara hi toqués la flauta". Per ser sincer, el primer que vaig pensar va ser: "Estic en problemes" (jejej). Encara que només fos jo, vaig pensar que seria dolent que el meu professor fos arrossegat i passés alguna cosa estranya. Tanmateix, quan vaig parlar amb el meu professor, em va dir: "Sembla interessant, així que per què no provar-ho", i així va ser com es va crear el primer "Haruyo no Hibiki". ”

Sabíeu alguna cosa sobre Senzoku Pond i Ikegetsu Bridge quan us van demanar que ho feu?

``Només havia sentit que era un pont, així que no en sabia res''. Vaig dir: ''Si us plau, fes-hi una ullada'' i vaig anar a fer-hi una ullada. Està fet de fusta llisa. , i té un gran ambient, i la posició i la distància amb els clients són correctes. Vaig pensar: "Ah, ja ho veig. Això podria ser interessant". Quan vam celebrar l'esdeveniment, més de 800 persones i persones locals que passava per aquí es va aturar a escoltar. Els professors també eren genials. Ell estava content".

Hi ha hagut canvis a ``Haruyo no Hibiki'' des del principi i ara?

``Al principi, la millor part va ser poder escoltar directament la flauta de Takarazanzaemon, un tresor nacional viu. No obstant això, a mesura que va continuar, la seva salut es va deteriorar i no va poder assistir, i va morir. l'any 22. Des que el vam començar amb el nom de Takara Sensei, ens agradaria continuar com a esdeveniment de flauta, però hem d'aconseguir alguna cosa. Al cap i a la fi, no tenim un professor que sigui el protagonista. Per tant, hem inclòs ohayashi, koto i shamisen. El grau de col·laboració va augmentar gradualment".

Si us plau, digueu-nos què teniu en compte quan planifiqueu un nou programa.

"No vull pertorbar el teu món. Sempre incloc el teu treball als meus programes. No obstant això, hi ha gent que passa per aquí i hi ha gent que no en sap res. No vull fer-ho. .Vull crear tantes entrades com sigui possible perquè tothom pugui ser feliç. Quan escolto cançons líriques i arts escèniques clàssiques ortodoxes que tothom coneix, el so del piano entra naturalment. O algú que vol escoltar el piano , però abans que se n'adonin, estan escoltant una flauta o un instrument musical japonès. Pots estar exposat a una varietat de música sense ni tan sols adonar-te'n. Fins i tot si creies que estàveu escoltant música clàssica, potser acabareu escoltant música contemporània.``Haruyo no Hibiki'' Volem ser aquest tipus de lloc".

No et limitis al potencial.

Què és important per a tu com a intèrpret i compositor?

"Vull ser honest amb mi mateix. Com que és la meva feina, hi ha limitadors de moltes maneres, com el que vull rebre, ser avaluat i no vull ser criticat. He d'eliminar aquests límits. Si doncs, prova-ho primer, fins i tot si acabi en un fracàs. Si intentes no fer-ho des del principi, el teu art es veurà disminuït. Seria un malbaratament treure el potencial per tu mateix.
No crec que pugui dir que jo mateix he tingut tantes dificultats, però encara hi va haver moments en què em vaig sentir malament i ho vaig passar. Hi ha moltes vegades que la música m'ha ajudat. Parlant de música japonesaPuresacostumEncara que pugui semblar restrictiu pels seus ritmes i formes fixes, és sorprenentment lliure perquè no està lligat a partitures musicals com en la música occidental. En entrar en contacte amb la música japonesa, les persones que pateixen d'alguna manera es poden alleujar. Em diu: "Hi ha moltes maneres de fer les coses, i pots fer el que vulguis". Crec que la música japonesa té aquest tipus de calidesa. ”

És música, així que no cal que entenguis totes les paraules.

Si us plau, doneu un missatge als residents del barri.

``Sovint es diu que és difícil d'entendre el significat de les lletres a Nagauta, però crec que hi ha poca gent que entén l'òpera o els musicals anglesos sense subtítols. És música, així que no cal entendre totes les paraules. N'hi ha prou amb veure'n un. Després de veure'n un, voldràs mirar els altres. A mesura que en miris diversos, començaràs a pensar que t'agrada això, que és interessant i que aquesta persona és bona. Taller Seria fantàstic si pots unir-te a nosaltres. Si tens l'oportunitat, no dubtis a venir a escoltar-lo. Crec que ``Haruyoi no Hibiki'' és una molt bona oportunitat. És possible que trobis alguna cosa interessant que abans no sabíeu. , segur que viuràs una experiència que no pots aconseguir en cap altre lloc".

Perfil

Nascut a Tòquio el 1961. Va estudiar sota el quart cap de l'escola, Sanzaemon (Tresor Nacional Vivent), i va rebre el nom de Toru Fukuhara. Després de graduar-se al Departament de Música Japonesa de la Facultat de Música de la Universitat de les Arts de Tòquio, va continuar interpretant shinobue i nohkan clàssics com a flautista de música japonesa, a més de treballar en composicions centrades en la flauta. El 2001, va guanyar el Gran Premi del Festival d'Arts de l'Agència per a Afers Culturals de 13 pel seu primer concert, "Toru no Fue". També ha exercit com a professor a temps parcial a la Universitat de les Arts de Tòquio i altres institucions. Va rebre el Premi Ministre d'Educació, Cultura, Esports, Ciència i Tecnologia al Foment de l'Art l'any 5.

Pàgina d'inici

Quan feu una volta i torneu al davant, el paisatge prendrà una forma diferent.
``Ikegami Honmonji Back Garden・ShotoenAfusellat"

Es diu que el jardí posterior del temple Ikegami Honmonji, Shotoen, va ser construït per Kobori Enshu*, conegut com l'instructor de la cerimònia del te del shogunat Tokugawa i també famós per l'arquitectura i el paisatge de la Vila Imperial de Katsura. Hi ha sales de te ubicades per tot el parc, centrades al voltant d'un estany que utilitza abundant aigua de font.Font de l'estanycisellatÉs un jardí de passeig*. Shotoen, un famós jardí que normalment està tancat al públic, estarà obert al públic durant un temps limitat al maig d'aquest any. Parlem amb Masanari Ando, ​​comissari del Reihoden del temple Ikegami Honmonji.

Un jardí a la zona privada de Kankubi.

Es diu que Shotoen és el jardí posterior de l'antic temple Honbo del temple Honmonji, però quina és la seva posició com a jardí posterior del temple Honbo?

``El temple principal és la residència del gran sacerdot*, i és el lloc on realitza el treball d'oficina que supervisa els temples de la branca de tot el país, s'ocupa dels temples importants i s'encarrega d'assumptes legals diaris. El fet que estigui a la part posterior no ho fa. No vol dir que sigui interior. De la mateixa manera que al castell d'Edo l'espai privat del shogun s'anomena Ōoku, l'espai privat del kanshu també s'anomena Ōoku als temples. És el jardí interior perquè és el jardí de Ōoku. Un jardí per a kanshu. el jardí on Kankushi va convidar i entretenir els seus convidats importants.

Quan penses en un jardí de passeig amb un estany, penses en el jardí d'un senyor feudal, però he sentit que és una mica diferent d'aquests. Quina és la diferència?

"Els jardins daimyo són jardins construïts en terreny pla i, com que els daimyo tenen un poder enorme, creen jardins extensos.Jardí RikugienRikugienTambé hi ha els jardins Hamarikyu, però tots són jardins plans repartits per amplis terrenys. És habitual crear-hi un paisatge elaborat. Shotoen no és tan gran, de manera que la bellesa escènica es recrea en una forma condensada. Com que és una depressió, està envoltada de turons. Una de les característiques de Shotoen és que no hi ha camp pla. Aquest jardí és adequat per entretenir un nombre molt limitat de persones amb te. ”

Realment és el jardí interior.

"Així és. No és un jardí que s'utilitza per a grans festes de te ni res d'això".

Es diu que hi ha diversos salons de te, però hi són des de l'època en què es va crear el jardí?

"Quan es va construir a l'època Edo, només hi havia un edifici. Era només un edifici en un turó. Malauradament, ja no existeix".

Shotoen està envoltat de vegetació exuberant per tots els costats. Canvia la seva aparença cada temporada

Quan entres al jardí, estaràs envoltat de vegetació per tots els costats.

Si us plau, parleu-nos dels més destacats.

``L'atractiu més gran és la verdor aclaparadora que aprofita la zona buida. En entrar al jardí, estaràs envoltat de vegetació per tots els costats. A més, suposo que és la vista des d'un lloc alt. Bàsicament, és a l'interior de l'espai.El jardí és un lloc per entrar i gaudir, però com que es troba en una depressió, la vista a vol d'ocell des de dalt també és espectacular.Actualment, es tracta com el jardí del Roho Kaikan*, per tant la vista Des del vestíbul hi ha un ambient elegant, primer mires el paisatge que tens davant, i quan tornes i tornes al davant, veus una visió completament diferent del paisatge. Aquest és el secret per gaudir de Shotoen. "

Després d'això, vam recórrer el jardí amb el Sr. Ando i vam parlar dels punts recomanats.

Monument commemoratiu de la trobada entre Saigo Takamori i Katsu Kaishu

Monument commemoratiu de la trobada entre Saigo Takamori i Katsu Kaishu

"Es diu que Saigo Takamori i Katsu Kaishu van negociar la rendició sense sang del castell d'Edo en aquest jardí l'any 1868 (Keio 4). Honmonji era el lloc on es trobava en aquell moment la seu del nou exèrcit governamental. El monument actual Dues persones parlat en un lloc determinatpavellóMiradortenia. Malauradament, va desaparèixer al començament de l'era Meiji. Aquesta reunió va salvar la ciutat d'Edo de les flames de la guerra. Actualment està designat com a lloc històric pel govern metropolità de Tòquio. ”

Gaho no Fudezuka

Fudezuka de Gaho Hashimoto, que va crear la pintura japonesa moderna

"HashimotoGahoGahoÉs un gran professor que va crear la pintura japonesa moderna amb Fenollosa i Okakura Tenshin juntament amb el seu company d'estudiant Kano Hogai. Originalment va ser deixeble de la família Kobiki-cho Kano, un dels més poderosos de l'escola Kano, que va ser el pintor oficial del shogunat Edo. La pintura japonesa moderna va començar negant les pintures de l'escola Kano, però Gakuni va treballar per celebrar l'escola Kano, creient que hi havia alguna cosa a veure en els pintors de l'escola Kano i els mètodes d'ensenyament de l'escola Kano abans de Tan'yu Kano. Aniré. . Gaho va morir el 43, però el 5, els seus deixebles van construir aquest fudezuka a Honmonji, el temple familiar de la família Kano, on va ser el mestre original. La tomba es troba a Gyokusen-in, una secta Nichiren a Kiyosumi Shirakawa, però és molt més petita que aquesta Fudemizuka. Fudezuka és molt gran. És fàcil veure com el mestre era estimat pels seus deixebles. ”

Uomiiwa

No només el paisatge que es veu des d'aquí, sinó també la roca en si és espectacular.

``Aquest és un punt on podeu gaudir de l'estany des de la part posterior. La vista de Kameshima i Tsuruishi des d'aquest lloc és molt bonica. Quan es veu des de dalt, l'estany sembla la forma d'un personatge d'aigua. pedra. Si us plau, fes-hi un cop d'ull. Des del davant veuràs una visió completament diferent del jardí".

Sala de te "Dunan"

Donan, un saló de te traslladat de la residència del terrisser Ohno Dona

Les llambordes de la sala de te, Donan, estan fetes amb pedres de la barana del pont de Reizan de fa una generació.

``Oono era originalment un terrisser i un mestre de te Urasenke.Avorrit Aquin tipusEra un saló de te construït a la residència. Es diu que el ``Bun'' a ``Dunan'' es va prendre del nom ``Dun'a''. Duna era Masuda, el cap del Mitsui Zaibatsu.vell avorritDonnouEra un terrisser que era estimat per *, i després de rebre la ceràmica d'un vell, va prendre el nom de "Dun-a". Quatre tatamisplaca del migJo hi era*Aquest és un saló de te fet de fusta de castanyer. Es diu que va ser creat sota la direcció de Masuda Masuda. Les llambordes són de fa una generació.Pont de RyozanRyozenbashiAquest és el parapet. S'utilitzen pedres desmuntades durant la renovació del riu. ”

Sala de te "Nean"

Nean, un saló de te que va ser la residència del terrisser Ohno Nanoa

"Originalment, era la residència d'Ohno Don'a. Era una sala de te de dues habitacions amb vuit tatamis. Aquest edifici i la sala de te 'Dunan' estaven connectats. Tots dos edificis van ser donats per la família Urasenke i es van traslladar a Shotoen. Va ser traslladat i reconstruït. Hi ha quatre cases de te al parc, inclòs un pern. Aquests edificis es van col·locar aquí durant la renovació el 2, i la casa de te ``Jyoan'' i la casa de te ``Shogetsutei'' a l'arbre es van col·locar aquí. Dos són construccions noves.

A causa del privilegi de tenir un jardí enfonsat, no es poden veure els edificis del voltant. El so també està bloquejat.

És possible rodar a Shotoen com a ubicació?

``Avui ​​en dia, no s'accepta. En el passat, s'utilitzava sovint en drames d'època. En el drama històric ``Tokugawa Yoshinobu'', es va rodar al jardí de la mansió superior del clan Mito. La mansió superior del clan Mito era Koishikawa Korakuen. , la cosa real va romandre, però per alguna raó es va fotografiar aquí. Quan vaig preguntar per què, em van dir que Koishikawa Korakuen pot veure el Tokyo Dome i els gratacels. Shotoen es troba al jardí de la zona enfonsada. el meu privilegi, no puc veure els edificis del voltant. És un jardí enfonsat, així que els sons estan bloquejats. Tot i que Daini Keihin és a prop, només puc escoltar les veus dels ocells. Sembla que hi ha molts tipus diferents d'ocells. Martín pescador es pot veure menjant peixos petits a l'estany. També hi viuen gossos mapaches".

*Kobori Enshu: Tensho 7 (1579) - Shoho 4 (1647). Nascut al país d'Omi. Senyor del domini Komuro a Omi i mestre del te daimyo a principis del període Edo. Va heretar el corrent principal de la cerimònia del te seguida de Sen no Rikyu i Furuta Oribe, i es va convertir en l'instructor de la cerimònia del te del shogunat Tokugawa. Era excel·lent en la cal·ligrafia, la pintura i la poesia japonesa, i va crear una cerimònia del te anomenada "Keireisabi" combinant els ideals de la cultura dinàstica amb la cerimònia del te.

*Ikeizumi passeig jardí: Un jardí amb un gran estany al seu centre, que es pot admirar passejant pel parc.

*Kanshu: un títol honorífic per al gran sacerdot d'un temple sobre el temple principal de la secta Nichiren.

*Roho Kaikan: una instal·lació complexa construïda als terrenys del temple. La instal·lació inclou un restaurant, un lloc d'entrenament i un lloc per a festes.

*Gaho Hashimoto: 1835 (Tenpo 6) - 1908 (Meiji 41). Un pintor japonès del període Meiji. A partir dels 5 anys, el seu pare el va introduir a l'escola Kano i, als 12 anys, es va convertir oficialment en deixeble de Yonobu Kano, el cap de la família Kano a Kobiki-cho. Quan l'any 1890 es va inaugurar l'Escola de Belles Arts de Tòquio (Meiji 23), es va convertir en el cap del departament de pintura. Va ensenyar Taikan Yokoyama, Kanzan Shimomura, Shunso Hishida i Gyokudo Kawai. Les seves obres representatives inclouen ``Hakuun Eju'' (Propietat cultural important) i ``Ryuko''.

*Nun'a Ohno: 1885 (Meiji 18) - 1951 (Showa 26). Un terrisser de la prefectura de Gifu. El 1913 (Taisho 2), el seu estil de treball va ser descobert per Masuda Masuda (Takashi Masuda), i va ser acceptat com a artesà personal de la família Masuda.

*Nakaban: Un tatami de taulons col·locat entre el tatami convidat i el tatami tezen en paral·lel. 

* Masuda Dano: 1848 (Kaei Gen) - 1938 (Showa 13). Empresari japonès. El seu nom real és Takashi Masuda. Va impulsar l'economia del Japó en la seva infància i va donar suport al Mitsui Zaibatsu. Va participar en l'establiment de la primera empresa comercial general del món, Mitsui & Co., i va llançar el Chugai Price Newspaper, el predecessor del Nihon Keizai Shimbun. També va ser molt famós com a mestre de te, i es deia "Duno" i "el mestre de te més gran des de Sen no Rikyu".

Història de Masanari Ando, ​​comissari d'Ikegami Honmonji Reihoden

Ikegami Honmonji Back Garden/Shotoen obert al públic

• Lloc: 1-1-1 Ikegami, Ota-ku, Tòquio
• Accés: 10 minuts a peu des de la línia Tokyu Ikegami "Estació d'Ikegami"
• 日時／2024年5月4日（土・祝）〜7日（火）各日10：00〜15：00（最終受付14：00）
• Preu/Entrada gratuïta *Prohibit beure i beure
• Telèfon/Roho Kaikan 03-3752-3101

Consulteu cada contacte per obtenir la informació més recent.

GMF Art Study Group <6è trimestre> Teoria cultural japonesa que desxifra l'art "La ubicació del jo japonès ambigu"

JAZZ&AFRICANPERCUSSIONGIG LIVEAT Galeria Minami Seisakusho Kyuhashi So JAZZQUINTET

Festival Internacional de Música de Tòquio 2024

Festival familiar del carrer Sakasagawa

Música KugelMúsica Kugel　En directe a la galeria Minami Seisakusho

Concert Fresh Green del Cross Club

Senyor Katsutoshi Yamaguchi

お 問 合 せ

Secció de Relacions Públiques i Audiència Pública, Divisió de Promoció de la Cultura i les Arts, Associació de Promoció Cultural d'Ota Ward